La casa està situada a Jesús i forma part del terme municipal de Tortosa. La localitat és contigua al municipi de Roquetes, abraça el marge dret de l’Ebre, del qual està separada pel canal de la dreta de l’Ebre.
Tortosa té un encant especial que la fa única: els seus carrers, la seva gent, el patrimoni històric i artístic amb el que compta, els paisatges que l’envolten, el riu Ebre, els esdeveniments que se celebren, les festes que es viuen, la gastronomia que ens ofereix, l’oferta comercial que posseeix…
Pots trobar més informació a la web de Turisme de Tortosa.
Des de la Casa d’Espiritualitat et recomanem algunes visites imprescindibles:
El Museu de Tortosa està situat a l’antic Escorxador municipal. És un edifici modernista de l’arquitecte Pablo Monguió que va ser construït entre 1906 i 1908 sobre terrenys guanyats a l’Ebre. El recinte, de planta rectangular amb una estructura de pavellons, està delimitat per un mur de tancament que s’obre al carrer a través d’una reixa per a mostrar la façana principal. En el seu interior, els diferents pavellons s’organitzen al voltant d’un cos central. La utilització combinada de la fàbrica de maó vist i de ceràmica i teula vidriada s’inspira en l’arquitectura mudèjar. El Museu de Tortosa té com a objectius donar a conèixer la col·lecció municipal, conservar i difondre el patrimoni cultural i fomentar la recerca.
L’Església de la Reparació és una petita església d’estil eclèctic, que barreja elements d’estils diferents, tendència desenvolupada durant el segle XIX a Catalunya. L’obra és de Joan Abril, arquitecte municipal entre 1882 i 1901. Aquest va ser el primer temple de la reparació de l’estat i el segon del món. Alberga la tomba del fundador: Manuel Domingo i Sol, conegut a la ciutat com Mossèn Sol. Conté en el seu interior, a uns metres sota terra, la bella cripta de la reparació, una cripta de planta quadrada d’estil neoromànic, amb columnes de pedra de Flix (població pròxima a Tortosa) que sostenen la nau del temple; es pot apreciar en elles la influència de Gaudí.
Fundats per Carles I per a l’educació dels moriscos, constitueixen un dels millors conjunts renaixentistes d’arquitectura civil. El pati és l’únic amb aquest estil a Catalunya i segurament, la millor obra del Renaixement al principat; té representats els bustos dels reis de la Corona d’Aragó, des de Ramon Berenguer IV fins a Felip IV. L’església és la seu del Centre d’Interpretació del Renaixement. Tortosa, al segle XVI, va ser una de les ciutats més importants de Catalunya i comptava amb un col·legi per a la formació de teòlegs dominics; la fama va portar els poders públics a la construcció d’un altre col·legi annex, per a la formació de nous cristians. Tots dos serien coneguts amb el nom de Reials Col·legis de Tortosa i es convertirien en l’embrió dels futurs estudis universitaris, on es podia obtenir el grau de doctor en Teologia i el de llicenciat en Filosofia i Art. El Centre d’Interpretació del Renaixement està ubicat a l’església de Sant Domènec, que va ser construïda al segle XVI, amb posterioritat als altres dos edificis dels Reials Col·legis. Aquest divulga, al llarg de tot l’any, i de manera continuada, la Festa del Renaixement, la història i el llegat patrimonial i cultural de la ciutat i del territori durant aquest període i perllonga el contacte amb la ciutadania i el visitant.
Coneguts com els Jardins del Príncep, són un espai verd i un museu d’obres a l’aire lliure de l’escultor contemporani Santiago de Santiago. La col·lecció, amb 48 escultures, abasta tota una panoràmica al llarg de la història, amb el títol “L’home, la seva motivació i el seu destí”. Podem veure representacions de l’home primitiu, però també l’assoliment de certs moments estel·lars, el rebel castigat pels déus, la tragèdia d’Hiroshima i, fins i tot, la representació simbòlica de la conquesta de l’espai. El monòlit central té 7,5 metres d’altura i, mitjançant 40 figures en marbre negre de Calatorao, mostra passions de la humanitat, l’alliberament d’aquestes passions i el triomf final al seu abast.
La col·lecció botànica dels Jardins del Príncep conté espècies autòctones, com el boix, el baladre, la tàpera o el tortellatge. A més del margalló del país, trobem la palmera canària, la datilera i la washingtonia robusta. A la part alta, esglaonada amb marges de pedra en sec, es barregen llorers i lledoners amb el pi de París, el blanc i el canari. Entre les diverses espècies de tot el món, hi ha varietats tan suggeridores com la corísia, el cedre, el brachychiton, l’araucària i el ginkgo biloba.